La relació causa-efecte ha dut de corcoll a les ments més brillants d’Occident durant els últims 3.000 anys. Però això no m’aturarà en la reinterpretació esbiaixada de les noticies!

Llegeixo a La Vanguardia d’avui que “España tiene 770.000 parados más que hace doce meses, un 37,5% más”. Però no cal que llegiu la notícia sencera, en teniu prou amb aquesta frase:

El paro registrado en los Servicios Públicos de Empleo subió por séptimo mes consecutivo y en octubre se incrementó en 192.658 personas respecto a septiembre, la mayor subida de la historia en un mes, que situó el número total de desempleados en 2.818.026, el 7,34% más que un mes antes y la mayor cifra de parados desde abril de 1996.

Major xifra de parats des del 1996… Aquesta frase per si mateix no voldria dir res si no la posem en el seu contex global. Posem-l’hi!
Llegeixo també a La Vanguardia d’avui que: El consumo de alcohol, tabaco y cannabis se sitúa en el nivel más bajo desde 1997“. Però no cal que llegiu la notícia sencera, en teniu prou amb aquesta frase:

En este sentido, Soria anunció que el consumo de alcohol actualmente es el más bajo desde 1997, con una prevalencia de consumo en los últimos doce meses del 72 por ciento.

Ho repetirè:

Aquest ha de ser un dels videos més frikis i interessants que hagi vist a TED!!! Què és un peu? An aquest video n’aprendreu unes quantes coses…

Aquest video és obligatori per tot aquèll qui es declari melòman. Els 30 min que dura aquesta xerrada s’ho valen de llarg! Tot i que el seu accent és purament escocès, la Evelyn Glennie parla poc apoc i molt clarament així que no us hauria de ser dificil de seguir… enjoy!

Aquest és un tema que fa temps que vaig deixar inacabat on faig servir percussions purament tretes de la cuina… si nois i noies :) Són tot cops a estris variats que es poden trobar a la cuina. Un dels que més m’agraden és el so de paella metàlica relentit que sona com una campana tibetana xDDD Ahir vaig passarme unes quantes hores rescatant el tema inacabat i posantli una mica de cara i ulls i això es el que en va sortir… està sense polir massa i no estava especialment inspirat però crec que es deixa escoltar:

Però aquí no s’acaba!! Un cop acabat se’m va girar el tarro i vaig decidir fer el “destroyer” posant una mica més de ritme enllaunat utilitzant breaks de DnB i algun de Glitch per acabar de destroçar el tema amb un resultat sorprenent… a mi m’agrada més que la original. A veure què us sembla… ASACO no?

Avui he vist Mia et le Migou al Festival de Cine de Londres, i sembla que és un dels primers 5 passes de la peli! Us passo el trailer i si teniu la oportunitat no us la perdeu!! És molt original graficament (quasi tot esta pintat a ma) i recorda a les millors pel·ícules del Miyazaki (… amb un aire francès i alguna que altra paraulota que ha sorpès a més d’un nen i nena dels molts que hi havia al passe… i a més d’un dels papes acompanyants xD)

Coneixeu o heu vist mai algú que es digui Yorick? Jo sí. Concretament n’he conegut tres de diferents, però tots tres estan morts.

El primer apareix a La disparition de Geroges Perec, publicada l’any 1969 i traduïda també al castellà com El secuestro, una de les dues pedres mestres que coronen l’edifici literari de l’OuLiPo. Veure’n els detalls aquí. A l’alçada del capítol 24 malauradament ens enterem de la mort de Yorick, un dels fills de Arthur Wilburg Savorgnan (o Uriel Wilburg Severin).

Tu voudrais savoir, ricana Aloysius Swann, si Yorick vit toujours ? Tu voudrais qu’il soit vivant, t’assurant ainsi d’un futur plus long! Mais non! Yorick a disparu voici tantôt vingt-cinq ans…
—Alas, poor Yorick! dit Savorgnan mouillant un cil.

Però no penseu, aquest és només l’exemple més recent! El 1767 Lawrence Sterne acaba la publicació de Tristram Shandy, la primera novel·la postmoderna de la història, precisament escrita abans de l’arribada del modernisme. En el capítol 12 del primer volum, el reverend Yorick mor, i Sterne ens ho narra així:

He lies buried in a corner of his church-yard, in the parish of ——, under a plain marble slabb, which his friend Eugenius, by leave of his executors, laid upon his grave, with no more than these three words of inscription serving both for his epitaph and elegy.

Alas, poor YORICK!

Finalment, tenim un tercer Yorick en la genealogia, encara més antic que els altres. Shakespeare! A Hamlet, el 1601, uns imprudents enterramorts desenterren la calavera del bufó de la cort: Yorick.

HAMLET
Let me see.
   Takes the skull
Alas, poor Yorick! I knew him, Horatio: a fellow
of infinite jest, of most excellent fancy: he hath
borne me on his back a thousand times; and now,
how abhorred in my imagination it is! my gorge
rims at it.

Inquietant, oi?
Tots els Yoricks de la història de la Literatura han mort.
Tots els Yoricks han tingut el mateix epitafi.
Què ho motiva?
Existeix la predestinació etimològica?

J.G. Ballard - The Drought - cccb

El cap de setmana passat em vaig poder revisar una llarga llista de feeds als que estic subscrit feia anys i que tenia oblidats. Us passo aqui un parell de curts/videoclips destacats apuntats des de Llamamelola.com on tenen links a un futimer de material audiovisual realment guapo.

El diumenge passat vaig anar a un concert de Camille per segon cop aquest any (després de veure-la al Big Chill no podia deixar perdre aquesta segona oportunitat). Està com una regadora i mola cacho!! Aquest any porta un show quasi a capela on l’únic instrument és un piano. És realment impressionant com de bé s’aguanta un concert així de varies hores i els colors que li treu al cor de cantants/”experts en efectes especials sonors” que porta. Són tots molt bons, pero destaquen el parell de human beatboxes i baix. Us en passo un exemple que és l’únic que he trobat amb bona calitat de so. El festival beatbox comença al minut i pico: