Aquests són un parell d’exemples de time lapse videos que es poden trobar pel YouTube. El primer es de Hirnduebel, un personatge amb el que coincideixo en moltissimes coses inclosa la música :) i del que podreu trobar moltissims curts molts dells encara millors que aquest!

El segon és un clàssic dels videos de time-lapse i segurment no n’és el millor exemple però està molt ben produit i la musica mola!

Heu vist mai un pop atacar un tauró? Aquests bitxos són alta tecnologia.

EDIT
I del blog del Pere Estupinyà, periodista científic de El País, explicant les seves histories mentre fent un curs intensiu de ciència per a periodistes al MIT:

Les primeres imatges en alta resolució de la Lluna les ha pres el satèl·lit explorador llunar japones KAGUYA. Trobareu més imatges a la pàgina del projecte i podeu veure’n un video directament clicant sobre aquesta fantàstica imàtge.

Vaya frikis.

Havia vist algun video de gent gent això però amb arcs de no més de 20cm. Aquest tius son uns animals, però mola cacho!

De la pàgina original de un tal Steve Ward:

This is a solid-state Tesla coil. The primary runs at its resonant frequency in the 41 KHz range, and is modulated from the control unit in order to generate the tones you hear. So just to explain a little further, yes, it is the actual high voltage sparks that are making the noise. Every cycle of the music is a burst of sparks at 41 KHz, triggered by digital circuitry at the end of a “long” piece of fiber optics. What’s not immediately obvious in this video is how loud this is. Many people were covering their ears, dogs were barking. In the sections where the crowd is cheering and the coils is starting and stopping, you can hear the the crowd is drowned out by the coil when it’s firing. This Tesla coil was built and is owned by Steve Ward. Steve is a EE student at U of I Urbana-Champaign. He and Jeff have been going to Teslathons, which is where they met. It’s been suggested that a good name for this coil would be the “Zeusaphone”. “Thoremin” has also been mentioned, though personally I think we need Theramin type inputs for that. To answer a few questions I’ve received, YES, someone did yell “Play Freebird!” after the first round of music.

Nou disc d’Eat Static, mestres de la psico-electrònica.
Membres: Merv Pepler (actual bateria de Ozric Tentacles) i Joie Hinton (synths & keys a Ozric Tentacles)

Les gravacions binaurals, tot i tenir un nom algo estrany, segueixen un concepte molt senzill que queda millor representat amb el nom holofòniques, que ve a ser el mateix: la idea es grabar so emulant les condicions acustiques de les nostres pròpies orelles. I com es fa això? Doncs una de les maneres més comunes en els field recordings o “gravacions de camp” és utilizar un parell de micròfons petits a mode auriculars de botó. En el cas de gravacions d’estudi però, com que seria desagradable per l’home-micro passar-se hores quiet mentre es van fent les gravacions, s’utilitzen busts de maniquís amb micros a les orelles. Fins aquí suposo que heu quedat poc impressionats amb aquesta descripció, perquè sembla una cosa que qualsevol aficionat a les gravacions ha d’haver probat alguna vegada. Doncs el cas és que aquesta tècnica és relativament recent! I encara que no ho sembli, els resultats són bastant impressionats. El motiu: la neuroacústica, la capacitat del nostre cervell de preveure la direcció d’un so a partir de petites (imperceptibles concientment) diferències en la recepció del so per part de cada una de una de les orelles. La ciència: en les grabacions binaurals, a diferència de les monoaurals o estéreo regulars, queden capturades les diferències en temps, fase i amplitud dels sons que reben cada una de les orelles. També queden capturats els efectes acustics de difracció i refracció del cap, que separa les orelles, el pavelló auditiu i el tors. Teniu més informació sobre el tema en aquesta pàgina de la Universitat de Valladolid. Us poso alguns exemples perquè sentiu del que parlo:

Però el que més m’ha agradat d’aquesta semtana de desecobriments auditius és la qualitat única dels field recordings, un concepte que ja coneixia des de fa temps però que no havia sapigut apreciar tant com fins ara. És tot un art, al meu parer, equivalent a la fotografia, tot i que menys conegut. Hi ha gent per tot en aquest món, i no és d’estranyar que hi hagin també aficionats als sons i als field recordings. Si heu vist la película Cafè Lumiere de How, (una película on no passa res, localitzada al centre i afores de Tokyo), recordareu a un dels protas aficionat a les gravacions ambient de trens i estacions. Si no l’heu vist us la recomano, però només per un dia que estigueu mandrosos i no us molesti veure una película on no passa res… de fet és un homenatge a un clàssic del cinema japonès, Yasujiro Ozu, i tota la peli és una immersió ambiental en diferents racons de Tokyo, inmersió molt en la linia d’aquestes gravacions que segueixen. Enxufeu-vos uns bons cascos, pujeu el volum, tanqueu els ulls i disfruteu-les! :)

Es divertit com en cada vegada que escoltes una d’aquestes gravacions descobreixes detalls nous: un gos, un tren que passa en la llunyania, etc etc … Trobareun un fotimer de gravacions (binaurals i no binaurals) en aquesta base de dades Creative Commons de The Freesound Project, una pàgina de la Universitat Pompeu Fabra.
Un challange pels més atents: les gravacions binaurals tenen un problema imporant i no poden reproduir un tipus molt important de sons. Algun comentari al respecte?
Enjoy!

En aquesta entrada del blog TechEBlog trobareu 10 videos boníssims d’experiments científics, tots ells valen molt més que el temps que gastareu en mirar-los :) N’hi ha que fan música amb aigua, o un sintetitzador de “bobina Tesla”, un reproductor mp3 que va amb patates, experiments amb aigua en 0G, el récord mundial de “overclocking”, etc… Us poso aquí el primer en que aquest personatge fa plasma amb un microones, un tap de suro i un misto xD

Font: www.techeblog.com