Ja vaig anunciar que haviem tornat de vacances[ff]. Unes vacances en les que Φ2 va recorrer la costa croata de sud a nord (de Dubrovnik a Istria), i es va endinsar en les enigmàtiques però tanmateix interessants terres d’Eslovenia.
Tal com he dit, la cosa va començar a Dubrovnik, que està a la punta sud de l’extranya costa croata (on s’és vist un pais en forma de ferradura!) just a tocar del recent estat de Montenegro. Dubrovnik té una fabulosa ciutat emmurallada medieval, amb un òptim estat de conservació i un munt de racons per descobrir. També té enormes quantitats de restaurants, com tot el país, que culinariament està totalment dominat per l’estil italià. I parlant d’Italians, a l’aeroport hi hauria d’haver un cartell gran que posés “Benvenuto a la little Italy”. Aquí sota teniu unes fotos de l’interior de Dubrovnik de nit.
Un altre lloc destacable és Split, epicentre del futbol i basket croata. Allà vam descobrir que l’equip de futbol es diu “Hajduk Split” i no “Hadjuk Split”, com sempre l’ha anomenat la premsa espanyola. També hi vam descobrir que el centre històric de la ciutat no està construït al voltan del palau de Dioclecià sinó directament a l’interior del palau. On a més també tenen inquietants estatues de bisbes bojos com el de la foto.
Una altra cosa molt diferent és Eslovenia. Abandonem les mediterranies costes croates no sense alleujament, doncs en el camí entre Dubrovnik i Split vam arribar als 40º, i després de passar per altres llocs memorables com Plitvice, Labin i Istria (memorables per les pizzes memorables que hi feien, és clar) ens endinsem a Eslovenia, el pais en forma de gallina. A la foto, alguns dels dramàtics paissatges que ofereixen la complexa orografia eslovena, tocada pels alps i les zones càrstiques[wp].
Molt interessant és Ljubljana, la capital eslovena. Un lloc petit i acollidor, amb una ingent quantitat de grafitis[ff] i barris sencers presos per l’avanguarda cultural, com el mític Metelkova.
*
