M’encanta el sound design de CypherAudio en aquesta intro-presentació de Voxel Show, un festival arquitectonic de Sao Paulo.

No us estranyi si us recorda massa als videos de Advanced Beauty.. aquesta gent son els mateixos que van crear-ne alguns dels clips!

Algunes perles de la secció wow + flutter d’aquest any 2009 al Onedotzero !! Jo he flipat en colors ;) Per cert, molt millor si foteu els altaveus a tot draP i els videos en full screen!!

Nota: En el penúltim “Music Videos > Reset”, l’últim és un trailer… l’original no l’han publicat encara.

Yeah!! Torna amb una colaboració amb altres compositors per fer la banda sonora d’aquest joc. Us passo un minireportatge sobre la grabació. Aquí teniu tamb’e una entrevista amb l’Amon.

Aquest genial enginyer de sons (master of sound desing) i creador d’universos sonors com els de Star Wars i WALL-E, ens explica com va dissenyar el sorolls d’un lightsaber

Per disseny de so flipareu un rato llarg amb el de la nova peli d’animació de Pixar, WALL-E! Clar que del diseny de so se n’ha encarregat una llegenda de l’ofici, Ben Burtt, el creador del so de l’R2D2 i el sabre làser! El video conté imatges de la peli, així que si no heu volgut veure ni el trailer per no anar influenciats al cinema… millor us el salteu. És un video de promoció però on es veu com treballa el friki d’en Ben. Enjoy!

Us passo un parell de temes resultat de les experimentacions amb variats programes de música i edició de so, molt en concret el REASON, que m’ha obert les portes a la creació de música electrònica :) Si no el coneixeu us el recomano molt! Aquí van els exemples que conten samples i efectes de gravació pròpia capturats amb micros també de creació pròpia (les càpsules les vaig comprar a part x) Ah! Per cert! Tota la percussió de la FricadaImpressionantv1.3 esta feta amb instruments de cuina :D

Aquestes son algunes anades d’olla gravades amb els micros binaurals de fabricació casolana i el minidisc de la imatge (sense alimentacio externa) i després processats amb el Audacity, un software lliure d’edició de so. Estic en procés de fabricar una capsa d’alimentació externa que m’hauria de permetre gravar sons potents sense saturar els micros i així poder gravar en exteriors. Més endevant penjaré els experiments. De moment podeu disfrutar d’aquests miniclips:

Recentment he descovert Venetian Snares, un geni de la música electrònica que està reinventant gèneres. Per arribar a appreciar la seva genialitat un s’ha d’endinsar al fosc món del D&B, desfer-se dels prejudicis i atrevir-se a escoltar musica díficil, caòtica. Com m’agrada :) Caos i ordre combinats amb una sensibilitat única. Genial.

El meu primer intent seriós cap al Drum & Base va ser ja fa un temps a través de la meva estació de Electrònica a Pandora.com . Allà he fet descobriments impagables i és on vaig coneixer un productor i DJ anomentat Hive del que vaig aconseguir l’album Bedlam (també esconltant a Pandora vaig coneixer per primer cop a Venetian Snares del que fins fa poc només coneixia només un parell de temes recents) No és un tipus de música que posaries en un banquet familiar, però l’album de Hive em va entrar super bé durant sessions pintant amb el photoshop. Impressionant, crec que mai havia pintat més concentrat… i sembla contradictori, però els ritmes spitosos del D&B concentren i et mantenen atent mentre fas alguna activitat a part, com pintar o escriure al blog. El temps passa volant i segurament es perquè acabes per no escoltar activament la música, si no passivament mentre et concentres en l’activitat primera. Ho heu de probar! Després de trobar els moments adecuats per aquest tipus de música a priori poc escoltable, he estat recentment jugant amb software per fer musica electrònica jo mateix fins a fer un primer tema, que per casualtitats del procés de composició que vaig seguir ha resultat ser D&B però més down tempo, a uns 159bpm (el posaré per aquí properament). Però és que a més, buscant tutorials pel Reason (com m’agrada aquest programa) em vaig creuar amb el documental “Notes on Breakcore”… vaya una colla de frikis!!! El breakcore és una evolució del D&B més extrem que mescla elements de Hardcore electrònic. Més heavy que el breakcore no hi ha res, tius… PUNK IS DEAD, LONG LIFE TO THE NEW PUNK (BREAKCORE)!!!! I aquests han estat els factors més importants que m’han introduit i curat del D&B. Intenteu veure les 3 parts del documental, és molt bo! Alguns dels DJ que hi apareixen son la rehostia, i a part de veure un documental dels límits de l’escena underground electrònica funciona també com a documental antropològic, i no va en conya xD (No us perdeu el DJ Scotch Egg i la seva GameBoy…)

Notes on Breakcore Part 1

Notes on Breakcore Part 2
Notes on Breakcore Part 3

Doncs, havent escoltat més d’un album de D&B, superats els prejuddicis i entrant una mica en el rollo, i un cop visitat els extrems més extrems del D&B (el Breakcore), he descobert un dels artistes més estimulants de la musica electrònica -> Venetian Snares, un canadenc provinent del D&B i Breakcore que està redissenyant el seu propi estil i que ultimament investiga amb mecles de breakcore, musica clàssica, jazz i altres anades d’olla que amenacen qualsevol concepte del tempo 4/4. Aquest paio és un pioner, podeu comprovar-ho vosaltres mateixos. Si no us agrada es que no esteu preparats, estimats padawans. Tot arribarà. (No cal dir-ho… però per si de cas: això és música altament experimental)

PD: Pensava que potser m’estava tornant boig amb tot això de Venetian Snares… però recentment he llegit que en John Peel n’era un gran fan, i si el més respectat DJ de la BBC hi esta d’acord, jo ja estic content :)

:)

Les gravacions binaurals, tot i tenir un nom algo estrany, segueixen un concepte molt senzill que queda millor representat amb el nom holofòniques, que ve a ser el mateix: la idea es grabar so emulant les condicions acustiques de les nostres pròpies orelles. I com es fa això? Doncs una de les maneres més comunes en els field recordings o “gravacions de camp” és utilizar un parell de micròfons petits a mode auriculars de botó. En el cas de gravacions d’estudi però, com que seria desagradable per l’home-micro passar-se hores quiet mentre es van fent les gravacions, s’utilitzen busts de maniquís amb micros a les orelles. Fins aquí suposo que heu quedat poc impressionats amb aquesta descripció, perquè sembla una cosa que qualsevol aficionat a les gravacions ha d’haver probat alguna vegada. Doncs el cas és que aquesta tècnica és relativament recent! I encara que no ho sembli, els resultats són bastant impressionats. El motiu: la neuroacústica, la capacitat del nostre cervell de preveure la direcció d’un so a partir de petites (imperceptibles concientment) diferències en la recepció del so per part de cada una de una de les orelles. La ciència: en les grabacions binaurals, a diferència de les monoaurals o estéreo regulars, queden capturades les diferències en temps, fase i amplitud dels sons que reben cada una de les orelles. També queden capturats els efectes acustics de difracció i refracció del cap, que separa les orelles, el pavelló auditiu i el tors. Teniu més informació sobre el tema en aquesta pàgina de la Universitat de Valladolid. Us poso alguns exemples perquè sentiu del que parlo:

Però el que més m’ha agradat d’aquesta semtana de desecobriments auditius és la qualitat única dels field recordings, un concepte que ja coneixia des de fa temps però que no havia sapigut apreciar tant com fins ara. És tot un art, al meu parer, equivalent a la fotografia, tot i que menys conegut. Hi ha gent per tot en aquest món, i no és d’estranyar que hi hagin també aficionats als sons i als field recordings. Si heu vist la película Cafè Lumiere de How, (una película on no passa res, localitzada al centre i afores de Tokyo), recordareu a un dels protas aficionat a les gravacions ambient de trens i estacions. Si no l’heu vist us la recomano, però només per un dia que estigueu mandrosos i no us molesti veure una película on no passa res… de fet és un homenatge a un clàssic del cinema japonès, Yasujiro Ozu, i tota la peli és una immersió ambiental en diferents racons de Tokyo, inmersió molt en la linia d’aquestes gravacions que segueixen. Enxufeu-vos uns bons cascos, pujeu el volum, tanqueu els ulls i disfruteu-les! :)

Es divertit com en cada vegada que escoltes una d’aquestes gravacions descobreixes detalls nous: un gos, un tren que passa en la llunyania, etc etc … Trobareun un fotimer de gravacions (binaurals i no binaurals) en aquesta base de dades Creative Commons de The Freesound Project, una pàgina de la Universitat Pompeu Fabra.
Un challange pels més atents: les gravacions binaurals tenen un problema imporant i no poden reproduir un tipus molt important de sons. Algun comentari al respecte?
Enjoy!

ff.wav