Un dia, l’ilustre Shawking_[ff] va besllumar que la següent etapa evolutiva de l’ésser humà seria el homo ludens; o sigui, l’home que juga, doncs aquest és el més savi de tots.

En conseqüència, la ludomania ha acabat sent un hàbit molt estès entre els habituals d’aquesta pàgina, i un dels jocs que més triomfa és el mític Tigris&Euphrates, un joc de Cultura, Crisis, Conflicte, i Civilització de Rainer Knizia. Bé doncs, després d’unes quantes parties al T&E, de seguida t’adones de l’enorme quantitat d’anàlisi que es podria fer al voltant de les puntuacions i de que totes aquestes dades s’haurien de guardar. I era natural que tard o d’hora la Farewell Fellowship tingués el seu propi repositori d’estadístiques i classificacions de Tigris&Euphrates.

En el següent enllaç (i també de forma permanent al menú lateral de la pàgina) podreu trobar tan les dades en brut de les partides (16 en aquest moment) com la classificació actualitzada de la Lliga Fellowshipenca de T&E (LFTE). I anàlisis mensuals per comprovar l’evolució dels jugadors. Per reclamacions, dirigir-vos a mi.

En mig de les catàstrofes múltiples… el monument s’enfonsa :-S

T&F

Encara recuperant-nos de la farsa que suposen els debats televisius Rajoy-Rodríguez (Zapatero), volem compartir amb la comunitat internauta un bonic entreteniment que ens vam empescar per fer més suportable la vetllada.

Serveix al mateix temps per no adormir-se i per prestar més atenció a les paraules que diuen (que no al contingut). El reglament del joc és el següent:

1. Demanar pizzes guarres
2. Aconseguir també crispetes i espantasogres
3. En una mena de brainstorming, tots els participants generen en veu alta una llista de paraules que creuen que es diran durant el debat. Les paraules han de complir aquestes característiques:
   • Han de tenir 9 o més lletres
   • No poden ser repetides
4. Els participants poden parlar tots al mateix temps i escriure-les amb diversos llàpissos.
5. Durant el debat, es van marcant les paraules que els polítics han dit. La semblança ha de ser ortogràficament exacta. O sigui, que Mentiroso no val per Mentiras ni Mintiendo.
6. Cada participant s’ha de cuidar d’assenyalar el moment en que es diu alguna de les seves paraules.
7. Guanya el que n’encerta més. O el que les encerta totes primer.

Com a exemple, adjunto els resultats finals de la partida que vam fer ahir un servidor amb els eminents Abshinthe, Nocturn i Shawking.

Va guanyar en Nocturn, però la competició va estar renyida!
No hi havia manera que ningú digués ni Mintiendo ni Mentiroso ni Nacionalismo, però hi van estar molt aprop moltes vegades.(*)

(*Nota: En determinats moments aquest joc genera frustració. Per exemple, no em crec que ningú digués Argumento, però no ho vaig pas sentir.)

Això és el qua passa quan un s’interposa entre Hitler i la seva XBox Live! xD Per cert, la peli original, Downfall, està molt bé. (Són 20Mb de video, sigueu pacients. Està espacialment dedicat als jugones de veritat ;)

NOTA pels editors: Aques video utilitza un flv player que he instalat al servidor. El video està en l’espai ftp, però el podeu veure aquí mateix :) Per posar els vostres videos en format flash video (.flv), pujeu el video al ftp i feu un copy-paste d’aquest troç de codi:


<embed
   src=”http://www.phi2.net/flvplayer/flvplayer.swf”
   width=”480” height=”409” type=”application/x-shockwave-flash”
   pluginspage=”http://www.macromedia.com/go/getflashplayer”
   flashvars=”
      file=http://…/video.flv&
      image=http://…/imatge_preview.jpg&
      displayheight=409&
      backcolor=0×000000&
      frontcolor=0xcccccc&
      lightcolor=0×557722″
/>


on haureu de editar les parts en vermell pel vostre flash video en particular. La variable image (que és opcional) és la imatge que es veu al carreagr el reproductor, que en el meu cas és una captura de pantalla de un moment del video que em semblava bé, i he pujat com a una imatge més aquí. També és opcional la displayheight però si se li passa el mateix valor de l’altura en pixels del video, la barra de temps s’autoamagarà :)

(Riva té un programa gràtis per convertir qualsevol format de video a .flv)

Com que tot lo bo s’acaba i lo dolent també, aquesta absurda crònica arriba a la seva fi. Cadascú jutjarà a quina de les dues categories pertany. El passat dia 26 de març, just 21 dies després de començar-lo, vaig posar l’última de les condemnades 111 peces blanques que tenia entre mans.

Ha estat una experiència satisfactoria encara que un xic solitaria. Ja no sóc el que era, clarament, l’edat em torna melancòlic. Si hagués entrat avui al món dels puzzles no en tindria uns altres 7 de fets.

Aquí a sota podeu veure l’obra acabada. Ara només resta emmarcar-la.

Per cert, tenia exactament 1008 peces.

Ja quasi hi som!!!
En falten 59!!!
Cada vegada va més ràpid!!!

Entre el dia 13 i el 24 he progressat poquíssim a escala absoluta, però moltíssim en la relativa a la dificultat del tema.
Totes les peces blanques han estat posades per prova i error. 111 peces. Hi ha un total de 111! disposicions possibles…

I el diumenge dia 11 a la tarda…

Ufffff

Aquest és l’aspecte que tenia el puzzle a les 17h 22 minuts d’aquesta tarda. Com es pot veure, ja he fet totes les parts fàcils de les columnes i les baranes.

I a les 21:59, just abans del Barça - Madrid (que vaig passar al teatre veient una tragèdia grega, algú em va dir que no tenia cor per haver fer això) estavem en aquest altre estat.

Durant les últimes hores he fet servir el mètode d’agafar les peces una a una i acostar-les a tots els llocs on sembla que podrien anar. Lent pero segur!

I després de mitja nit dedicada al tema, tres dies després de desempaquetar-lo, aquest és l’estat actual del puzzle. He fet altres parts fàcils com son algunes dels arcs i columnes i les finestres, així com els voltants de l’escla circular. Calculo que hi ha gairebé 500 peces :-)

Seguin amb la meva crònica absurda, ara us mostraré l’estat del puzzle al descans del partit Barça - Liverpool d’aquesta nit.

Com podeu veure, he obtat per començar la construccío amb les zones fàcilment identificables com són les taulades i les escales.
Després m’he posat amb les baranes del centre. I he acabat així:

Aquesta crònica és tan profundament estúpida que em sembla que em sento com un autèntic blogger :-)