Recordeu: millor centrats a la pantalla, i mig metre o més de distància. Ull esquerra imatge esquerra i viceversa, amb un obstacle al mig (un parell de dits) podeu privar la visió creuada. Enjoy!

Si aconseguiu veure aquesta, flipareu en 3D ;)

Aquestes son algunes de les figures de marfil japoneses que vaig fotografiar aquest finde al British Museum, tenen una mida de uns 7cm de llargada i estan exquisitament treballades. O sea, que molen kacho! Em va fer molta il·lusió també trovarme amb una de les 56.000 fulles de paper transparent que van formar els fotogrames animats de Nausicaä de la primera pel·lícula de’n Miyazaki (master of masters) !!

Basant-me en l’alineació del post_ff amb l’extracte en vers de Beowulf de l’Earcaraxe se m’ha acudit que hauria de ser possible la poesia estereografica i m’he posat mans a l’obra per demostrar-ho. Aqui en teniu el resultat :)

Avui us presento a Josep Salvany, un personatge molt interessant i rellevant pels nostres interessos en materia de fotografia.

Josep Salvany i Blanch neix a Martorell el 4 de desembre de 1866. […]

Gran afeccionat a l’excursionisme científic i a la fotografia, l’any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. […]

Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tècnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l’època.

Josep Salvany va morir a Barcelona el 28 de gener de 1929.

Efectivament, a principis de segle, aquest tros de friki es va passejar per catalunya fent turisme amb una càmera estereoscòpica! Quan tothom pensava que això només ho fa en Beldragim_[ff] quan s’aborreix!

El Fons Fotogràfic Salvany, que segur que no coneixeu, és això:

El Fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d’elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d’altres membres del Centre Excursioniste de Catalunya. L’abast cronològic de la col·lecció es situa entre 1911 i 1926.

I aquest fons és trivialment visitable gracies a la Biblioteca de Catalunyam, que ho guarda tot: feu click aquí mateix.

Exemple pres a l’atzar d’entre el que hi ha a l’arxiu. Us sona?

I en aquesta altre, un grup de gent anant a l’òpera en en un teatre a l’aire lliure:

Segons la wikipedia, l’estereografia_[wp] la va inventar cap al 1840 un científic victorià anomenat Sir Charles Wheatstone. Al cap de 58 anys, Josep Salvany ens immortalitzava la catalunya tridimensional. Segons he llegit, la tècnica s’havia introduit a la península durant la dècada dels 10 enaplicacions cartogràfiques.

Recordeu, Fons Salvany a la Biblioteca de Catalunya, busqueu-hi el vostre poble, ho podreu fer servir com a màquina del temps amb fins recreatius. Per exemple, aquí una foto estereogràfica de l’esglesia de Queralbs de l’any 1918 i una altra que vaig fer jo la setmana passada:

Com podeu comprovar a primera vista, l’any 1918 les parets estaven arrebossades i… hi havia una finestra(!)

Visca l’estereoscopia!_[ff]

I ja per acabar, si visiteu la pàgina de l’arxiu, veureu que la interficie està una mica mal feta. Si teniu la necessitat de veure en bona qualitat alguna de les fotos de l’arxiu (amb finalitats d’estudi o recerca, és clar), podeu fer servir aquest link (feu servir tot el link, no només el text que es veu a la pantalla):
http://mdc.cbuc.cat/cgi-bin/getimage.exe? … … &CISOPTR=XXXX
en el que heu de substituir les últimes lletres XXXX per el número de fotografia. Però no ho digueu :-)

Aquest diumenge, després d’aprendre dels tests inicials que ja vaig penjar, vaig anar fins al Victoria & Albert Museum (aprofitant el primer cap de setmana amb sol i sense inundacions en mesos) on tenen una col·lecció d’escultura molt guapa per fer unes quantes fotos estereo. Aquí us passo les que van sortir millor, algunes son realment impressionants :)

Instruccions:

Vertumnus & Pomona
Laurent Delvaux, 1725

Sunna
John Michale Rysbrack, 1728

Joshua Ward
Agostino Carlini, 1750

Thetis Dipping Achiles
Thomas Banks, 1790

Helen of Troy
Antonio Canova, 1812

Helen of Troy
Antonio Canova, 1812

Maternal Affection
Edward Hodges, 1837

Emily Georgiana
Laurence MacDonald, 1850

Valour & Cowardice
Alfred Stevens, 1857

Pandora
John Gibson, 1860

Pesant Woman Nursing a Baby
Aimé-Jules Dalou, 1873

Lot’s Wife
Hamo Thornyoroft, 1877

Bacchanal
Aimé-Jules Dalou, 1879

Eve
Thomas Brock, 1906

The Bather
Albert Toft, 1915

Enjoy ;)

Si no vau aconseguir percebre les estereografies de fa dos posts no us hi esforceu massa amb aquest video perqué és bastant més díficil, de fet és per experts. És només una prova de concepte que preten mostrar que és factible gravar video en estereo i reproduir-lo sense masses problemes (em vaig posar a gravar “ahir” després de veure The Proposition, passades la 01h00 de la nit, i vaig acabar a les tantes de muntar l’arxiu en Flash, però tot per culpa dels problemes infinits de convertir els formats de video 3GP -> AVI). Doncs la dificultat principal resta en la falta de medis:

Un anàlisi ràpid dels problemes derivats de la falta de medis:

• La sincronització dels videos està feta a ull, no vaig utilitzar cap claqueta ni cronòmetre digital
• Les imatges per segon (frames per second o fps) que un telèfon com el Sony Ericsson P990 captura deixa molt que desitjar. Això fa que els dos videos tinguin una certa intermitència que es fa algo desagradable
• La desalineació de les càmeres, encara que sigui mínima anula quasi completament l’efecte 3D, sobretot en el plà vertical
• El pitjor però, és que el telèfon dret pateix interrupcions en el video que molesten molt i distreuen l’efecte 3D

Vaig gravar uns 5 minuts de material dels quals 3,5 van sortir desaliniats verticalment. En la resta la càmera dreta patia moltes interrupcions. Tot plegat ha fet que els millors 16 segons siguin algo difícils de contemplar però tot i així, amb una mica de paciència (i molta pràctica en les estereografies fixes), es pot apreciar força bé l’efecte 3D i si pareu atenció, hi ha un cable gris tirat per la taula que mola molt! Nota: per enfocar heu de seguir les instruccions en el post de Stereografies, i veure un sol punt vermell… fàcil!

Una de les coses que més m’agrada de les estereografies és com en nostre cervell convina la informació dels dos canals per produir una imatge de molt més alta resolució que en les originals! I convinat amb la millora de resolució de les imatges en moviment de un video, la resolució resultant final (la percebuda) és anys llum de la de les imatges originals del video vistes en fixe i per separat. És un fenomen que es coneix per super-resolució que certs algoritmes de processat de imatge utilitzen per augmentar la resolució de videos o imatges fixes a partir de videos. Recordo que els de la NASA van haver de utilitzar aquestes tècniques per analitzar els problemes de pèrdues de làmines de protecció tèrmica durant els llençaments del Challenger (o Columbia, o ves a saber com es deia, em fa mandra buscar-ho x).

N’estic segur que hi ha d’haver gravacions de video en estereo més professionals que aquesta penjades per internet, faré una investigació a veure si trobo algo interessant :)

Avui remenant pel disk dur m’he topat amb una imatge stereo que vaig fer ja farà … anys (!), i m’hi he passat una estona enfocant i desenfocant fins a desenvolupar un mètode per veure aquest tipus de imatges a la primera! Funciona amb sans, miops, hipermètrops i astigmatics mentre puguin lleguir aquest text ;) Així que no hi ha excuses!

• 1) Fer una tira de paper de longitud igual a 2/3 l’amplada de una de les fotos
• 2) Colocar-se a més de 50 cm de la pantalla, si no serà molt dificil enfocar la fotografia
• 3) Aguantar la tira de paper a proximadament a la meitat de la distancia amb la patalla de forma que en l’ull dret quedi tapada la imatge equerra i viceversa

He aprofitat la ocasió per fer un parell (de parells) més de fotografies i si algun dia d’aquesta setmana surto a passjar intentaré fer alguna stereografia a l’aire lliure.





Funciona o no funciona? :)