Recordeu: millor centrats a la pantalla, i mig metre o més de distància. Ull esquerra imatge esquerra i viceversa, amb un obstacle al mig (un parell de dits) podeu privar la visió creuada. Enjoy!

La increïble història dels germans Judica-Cordiglia, un parell de italians que van captar comunicacions de les carreres espaials de la guerra freda descobrint secrets incòmodes per les dues parts (NASA i KGB).

“We came across a photograph of an unmanned NASA Mercury capsule being recovered from the ocean,” said Gian. John Glenn was going to fly in the same craft. In the photograph they could see the antenna. “If we could accurately determine the length of this antenna then we’d have the frequency.” But the brothers lacked a scale.
They told their father, a lecturer in legal medicine at Milan University, who had a solution. In the picture, four frogmen were sitting in a boat. He used the bizygomatic index – the distance between the right and left cheek bones in proportion to the width of the face – to calculate what 1cm (0.4in) represented on the photograph.

Un dia, l’ilustre Shawking_[ff] va besllumar que la següent etapa evolutiva de l’ésser humà seria el homo ludens; o sigui, l’home que juga, doncs aquest és el més savi de tots.

En conseqüència, la ludomania ha acabat sent un hàbit molt estès entre els habituals d’aquesta pàgina, i un dels jocs que més triomfa és el mític Tigris&Euphrates, un joc de Cultura, Crisis, Conflicte, i Civilització de Rainer Knizia. Bé doncs, després d’unes quantes parties al T&E, de seguida t’adones de l’enorme quantitat d’anàlisi que es podria fer al voltant de les puntuacions i de que totes aquestes dades s’haurien de guardar. I era natural que tard o d’hora la Farewell Fellowship tingués el seu propi repositori d’estadístiques i classificacions de Tigris&Euphrates.

En el següent enllaç (i també de forma permanent al menú lateral de la pàgina) podreu trobar tan les dades en brut de les partides (16 en aquest moment) com la classificació actualitzada de la Lliga Fellowshipenca de T&E (LFTE). I anàlisis mensuals per comprovar l’evolució dels jugadors. Per reclamacions, dirigir-vos a mi.

Aquestes son algunes de les figures de marfil japoneses que vaig fotografiar aquest finde al British Museum, tenen una mida de uns 7cm de llargada i estan exquisitament treballades. O sea, que molen kacho! Em va fer molta il·lusió també trovarme amb una de les 56.000 fulles de paper transparent que van formar els fotogrames animats de Nausicaä de la primera pel·lícula de’n Miyazaki (master of masters) !!

En mig de les catàstrofes múltiples… el monument s’enfonsa :-S

T&F

Aquí teniu els irlandesos Kíla tocant a Barcelona el 15 de març.

No puc dir que vaig escollir el millor tema per gravar-lo, però us donarà la idea de què poden fer 7 irlandesos bojos en un escenari amb més de 14 instruments!

Nota: No us perdeu anterior cròniques com la de Pasta_[ff]

Els barcelonins Pasta (after “gafapasta”?) van tocar al Jam Sessions Bar de Cerdanyola el passat divendres dia 14. Amb un so funky/progressiu/inclassificable, a estones evoca Ozric Tentacles sense la part electrònica/onírica.

Però millor ho experimenteu vosaltres mateixos amb el seu megahit Vaca.

La capacitat de la Farewell Fellowship per descobrir i gravar bona música a tot arreu del món no té limits! :-)

Encara recuperant-nos de la farsa que suposen els debats televisius Rajoy-Rodríguez (Zapatero), volem compartir amb la comunitat internauta un bonic entreteniment que ens vam empescar per fer més suportable la vetllada.

Serveix al mateix temps per no adormir-se i per prestar més atenció a les paraules que diuen (que no al contingut). El reglament del joc és el següent:

1. Demanar pizzes guarres
2. Aconseguir també crispetes i espantasogres
3. En una mena de brainstorming, tots els participants generen en veu alta una llista de paraules que creuen que es diran durant el debat. Les paraules han de complir aquestes característiques:
   • Han de tenir 9 o més lletres
   • No poden ser repetides
4. Els participants poden parlar tots al mateix temps i escriure-les amb diversos llàpissos.
5. Durant el debat, es van marcant les paraules que els polítics han dit. La semblança ha de ser ortogràficament exacta. O sigui, que Mentiroso no val per Mentiras ni Mintiendo.
6. Cada participant s’ha de cuidar d’assenyalar el moment en que es diu alguna de les seves paraules.
7. Guanya el que n’encerta més. O el que les encerta totes primer.

Com a exemple, adjunto els resultats finals de la partida que vam fer ahir un servidor amb els eminents Abshinthe, Nocturn i Shawking.

Va guanyar en Nocturn, però la competició va estar renyida!
No hi havia manera que ningú digués ni Mintiendo ni Mentiroso ni Nacionalismo, però hi van estar molt aprop moltes vegades.(*)

(*Nota: En determinats moments aquest joc genera frustració. Per exemple, no em crec que ningú digués Argumento, però no ho vaig pas sentir.)

- Professor Rosenkrantz! Professor Rosenkrantz!
- Què?! No t’he dit que no em molestis mentre delinio el futur de la ciència!?
- Però si estava jugant amb la figureta de “Gimli decapita un uruk hai” que li vam regalar el sexenni passat…
- No! Estava traçant un pont per unir el passat i el futur de la ciència. Però això ara és igual. Què passa? Què t’impedeix abandonar el meu despatx d’una vegada?
- Hem rebut això, professor. El calendari de la Universitat d’aquest any.
- A veure, porta cap aquí.

… camina, camina, camina …

- Però què és aixó? És un calendari del 2007! Com ha tardat tan a arribar aquí?
- Això explicaria perquè l’any passat no en vam rebre cap. Possiblement sigui conseqüència de l’efecte 2000.
- Possiblement sigui conseqüència de que el vas deixar sota la pila d’articles per llegir i no l’has trobat fins ara. És què avui han passat a netejar o se t’ha tombat la taula?
- Miri, miri, a l’altra banda té una bonica estampa multiètnica…

- Deixa’m veure aquesta cosa… 20 projectes de cooperació… diu que és del Centre de Cooperació pel Desenvolupament (CCD). Sempre havia pensat que el CCD era una altra cosa_[wp].
- Professor, professor, no li sembla una mica estranya aquesta fotografia?
- Tens raó. Ets un inútil i mai acabaràs la tesi, però tot i això tens raó.
- Gràcies…
- En el primer pla hi ha una dona gorda asseguda a l’esquerra, i dues a la dreta que estan a punt d’atropellar-la.
- Jo em referia a que les pastanagues eren molt brillants.
- Si, això també. La gorda és més brillant i les que caminen són més mat. Això és molt estrany, sembla que estiguin a punt de sobreposar-se…
- La de la dreta porta un nen…
- Mira! Mira aquest vestit amb la meva lupa! Què et suggereix?

- Que està apedaçat? Es dedica a la costura en el seu temps lliure de venedora d’hortalisses?
- Aparta! Deixa’m buscar-ho a Internet.

… tecleja, tecleja, tecleja …

- Sembla que hem trobat el CCD. Quina web més bonica. I ara veig que hi ha una secció anomenada àlbum de fotografies.
- Troba alguna cosa, prof. Rosenkrantz?
- Pel que veig, en el temps lliure organitzen un concurs de fotografia que es diu “Imatges del Sud”. Molt interessant. A veure, any 2003, anys 2004, any 2005 i any 2006. El 2006 és el més obvi, oi?
- Perdoni?
- Tu digues que sí.
- Ah, doncs sí. Sí!
- Vinga, obrim el del 2006!
- Mhua-ha-ha-ha! Què veus aquí a al I PREMI (ex-aequo) “Modalitat Realitat”?
- Oh! Per Sant Jerebot! No és possible!

- Mira, mira la miraculosa multiplicació dels tomàquets verds mutants! Visca la sobrassada! I les xulles! I els botifarrons!

- M’està dient? M’està dient? M’està dient? M’està dient que els cooperants ens enganyen i el món no és més que un gegantí parc d’atraccións on uns pocs escollits juguen seguint els seus designis insondables? Em sembla que ploraré, professor Rosenkrantz.
- No et posis dramàtic, petit saltamartí. Algun dia aprendràs que la realitat no és com la veus sinó com els altres volen que la vegis.
- Però no et preocupis, que gracies a les millores en el photoshop aviat fins i tot serà millor que la de veritat.
- Argh.

En plena euforia del sopar de cap d’any vam decidir declarar que el 2008 seria l’any internacional del frikisme. Però llavors ens vam adonar que la paraula friki està tan sobreexplotada que està perdent el significat. (feu l’experiment si voleu, digueu friki en veu alta més de 10 vegades seguides i veureu que deixa de significar)
Per tant, ni curts ni mandrosos, com a mesura d’urgència vam canviar la declaració i vam redeclarar el 2008 com a “Any dels nyèbits” o “Any del nyebisme”. Podeu buscar aquí la paraula si fa falta.

El sopar de cap d’any va ser un èxit absolut i un event memorable que perdurarà en la memoria (ves quina cosa) dels comensals. A més va estar totalment impregnat de nyebisme. En un perfecte maridatge entre música, gastronomia i alquímia, es van poder disfrutar aquestes meravelles especificades al menú-recordatori següent

I l’any dels Nyèbits s’ha iniciat de la millor manera possible amb el WC Project v1.0_[ff], que posa de manifest la profunda relació que hi ha entre l’Art i els nyèbits. I tot esperant que el 2008 sigui ric en Manipulació Creativa, ja estem preparant noves accions urbanes d’inspiració nyèbit com aquesta: 2bee or not 2bee.

Nota: Pels que vulguin saber com va tenir lloc el procés d’envelliment accelerat del menú, aquesta foto els donarà una pista

Un llunyà i nebulós 28 de gener del 2007 es va inaugurar_[ff] aquest blog. Per celebrar que hem entrat al segon any de vida, l’Administració es congratula de deixar-vos amb un petit resum de participació de l’any 2007.

Alguns farewellers recordaran que el resultat d’errar una curva en un dia plujós amb un Land Cruiser del 81, és un Land Cruiser del 81 mal aparcat en una mitjana…

Ahir malhauradament vaig repetir l’experiment amb un C3 del 2007, i el resultat va ser un C3 del 2007 fent la croqueta per un prat… Tot i així vaig ser molt afortunat, després de 4 voltes de campana, només tinc un cop al dit gros que em vaig fer al caure contra el sostre després de treure’m el cinturó, i un petit esguinç a prop de la costella produït mentre feia contursionisme per sortir del cotxe.

Així que ja ho sabeu, si plou, les curves ben a poc a poc!!