Beaumont pertanyia a l’escola de medievalistes que s’autoproclamava “materialista” i que duia, per exemple, un professor d’història religiosa a escorcollar la comptabilitat de la cancelleria pontifícia amb l’únic propòsit de demostra que el consum de pergamí, plom i cinta sigil·lar durant la primera meitat del segle XII havia superat fins a tal punt la quantitat corresponent al nombre de butlles oficialment declarades i enregistrades que, fins i tot considerant un eventual deteriorament i un probable malbarat, calia deduir-ne que un nombre relativament important de butlles (es tractava realment de butlles i no de breus, perquè només les butlles són segellades amb plom, mentre que els breus es tanquen amb cera) s’havien mantingut confidencials, per no dir clandestines i tot. D’aquí prové la tesi, justament famosa en el seu temps, sobre Les Butlles secretes i la qüestió dels antipapes, que va aportar una nova llum en les relacions entre Innocenci II, Anaclet II i Víctor IV.

Georges Perec – La Vida Manual d’ús

Per cert, proclamo que La Vida de Perec és el millor llibre que vaig llegir l’any 2008!

This entry was posted Sunday, July 5th, 2009 at 21:59 and is filed under Literatura. You can leave a response, or trackback from your own site.