Un dia, algú que no se sap molt bé qui era, va escriure que “Tots els poemes són problemes de llenguatge” (”All poems are language problems”). On la paraula “problema” significa “allò que cal resoldre.” Certament, un poema és un text escrit segons una sèrie de restriccions de versificació escollides a priori i la seva realització pot molt ben ser anàloga a la d’un puzzle. En aquest sentit, és un “problema” formulat sobre un llenguatge al igual que un puzzle és un problema formulat sobre una imatge.

En el segle XX, alguna gent va començar a fer servir els ordinadors per ajudar-se a escriure coses. Per exemple a escriure pangrames_[wp], palíndroms, i altres coses d’aquest estil. I al final, no podia ser d’altra manera, algú va pensar que això de la poesia es podia estrendre millor cap als ordinadors si els poemes s’escrivien en llenguatges de programació. Llenguatges com el C, el Fortran, Cobol, Perl, Prolog, etc. Idiomes que els homes i les màquines comprenen. Ara fem una mica de d’història:

Segons el document anomenat The Timeline of Perl and its Culture que mantenen a http://history.perl.org, el primer poema escrit en un llenguatge de programació va ser escrit en Perl. Concretament el va escriure Larry Wall l’any 1990. Era un haiku (3 versos de 5, 7 i 5 síl·labes). El poema estava dedicat a en Randal “Just another Perl hacker” Schwartz (alies JAPH) i diu així:


print STDOUT q
Just another Perl hacker,
unless $spring


Aquest és un programa gramaticalment correcte en el llenguatge de programació Perl i a més de poder-se llegir com un poema també es pot executar en un ordinador.

Hi ha molts i molts exemples de poesia en Perl. Fins i tot se n’han fet diversos concursos des que existeix Internet. Un moment suprem de la història de la poesia en Perl va ser quan un tal Erudil va convertir el poema “The Doom of Noldor,” de J.R.R. Tolkien, a un script executable en Perl:


#!/usr/bin/perl
#
# The Doom of the Noldor / The Prophecy of the North
# J. R. R. Tolkien - Quenta Silmarillion
#
# Tears unnumbered ye shall shed;
# and the Valar will fence Valinor against you,
# and shut you out,
# so that not even the echo of your lamentation
# shall pass over the mountains.
#
# On the House of Feanor the wrath of the Valar lieth
# from the West unto the uttermost East,
# and upon all that will follow them
# it shall be laid also.
#

$_= 'The Doom of the Noldor' or 'The Prophecy of the North';

while( /Doom/ ) {

shed("tears ");

do {
$Valar{'fence_of_Valinor'}++ and $shut_out;
} until not( $echo_of_lamentation > $mountains );

for( $West..$uttermost_East ) {
map{$_ = $Valar{'wrath'}} (@House_of_Feanor, @followers);
}

}

sub shed{print shift}


_{Nota: Al principi hi ha el poema original escrit com un comentari dins el codi.}

I tot això a què ve? Us preguntareu. Doncs tot això ve a que, després d’anys i anys de pensar que el primer poema escrit en un llenguatge de programació es va escriure en Perl, vaig fer aquest descobriment sorprenent!

Mentre apilava una montanya de llibres, en un volum de l’Oulipo Compendium vaig descobrir que l’any 1973 el grup literari francès OuLiPo_[wp] publica un volum titolat Lipo en el que François Le Lionnais escriu un poema en el llenguatge de programació anomenat ALGOL_[wp].


Begin: to make format,
go down to comment
while channel not false
(if not true). End.


Tot i no ser gramaticalment correcte en Algol, fa servir només les paraules funcionals d’aquest programa, que tenia un vocabulari de només 24 termes. Per tant! Le Lionnais (matemàtic i fundador del grup) s’adelanta uns gens despreciables 17 anys en l’anticipació de la poesia escrita en llenguatges de programació! Però donat que el seu descobriment no va ser del tot programàtic, fent servir termes Oulipians podriem dir que Le Lionnais va fer un mer “plagi anticipatori” de Larry Wall :-)

Larry Wall vs. François Le Lionnaise

This entry was posted Monday, February 9th, 2009 at 0:09 and is filed under Ciència i Tecnologia, Literatura. You can leave a response, or trackback from your own site.