Fragments (XIII)
posted by EarcaraxeEl Gran Sacerdot d’ells ens va reunir tots dins el temple, que com a casa és prou gran però buit per dins, talment com el pa de la terra, i durant llarga estona va parlar amb els nostres Capitostos, el Quetzalcoatl-Totec-Tramacazqui i Dona Ximena, que era la llengua. Els va preguntar:
-Sou Nor-Mands, potser?
I el Tlacateca va fer:
-No, no en som. Ni tan sols no hem estat mai a Nor-Mands.
Llavors el Sacerdot d’ells va preguntar:
-Qui de tots vosaltres és Sant Iago, doncs?
Es veia que el susdit Sant Iago era ben gran, diguem que com una de les nostres canoes. I el Tlacateca va fer:
-No. Cap de nosaltres no és Sant Iago. Som asteques de l’Aztlan i cerquem el nostre Déu Quetzalcoatl, que és com un Sant Iago nostre. Som vassalls del Senyor Més Alt de la terra i ell és qui ens ha manat que cerquéssim el Déu.Per si tals paraules no eren prou entenedores, llavors el Tlacateca va afegir que Quetzalcoatl era el Principi i Fi de de totes les coses, el Sol i l’Estel del Matí, i el del Vespre, i el Déu dels Déus, que havia viscut a l’Aztlan i que l’havia senyorejat i que nosaltres, els asteques, érem els seus devots.
Tot això li ho va dir molt ben dit a desgrat d’haver-ho repetit tants cops, que hom s’avorreix d’anar sempre dient una mateixa cosa, i tota la gent que hi havia dins el temple gran, també dit catedral per aquella població pagana, ens escoltava devotament. El sacerdot va dir, com també tants altres ho havien fet abans, que no albiscava les persoas que dèiem i que ell i tots els espanhoes tenien altres creences i que os nosos deuses son bôs e xenerosos.
Quan era en aquestes paraules la cara se li va aclarir i el cor se li va posar blanc, com cada vegada que un té una idea que t’explica tot allò que no comprenies. Va dir:
-Jo crec que els vostres Déus seran da terra d’os bascos, puix acolá falan coma vos.
Paraules d’Opòton el Vell - Avel·lí Artís Janer, “Tísner”
