Burial
posted by BeldragimA Brenda Otero, una reportera de El País a Londres, li ha picat recentment per fer un reportatge sobre un tal Burial, un músic d’electrònica que ningú sap de qui es tracta (aquest estil de màrqueting Banksinià comensa a estar ja una mica sobat!). L’article va apareixer en gran i com a principal notícia de la pàgina, ja era hora que li dediquessin a la música eletrònica l’espai que es mereix!! 8P
Bravo per la reportera!:doncs em va picar la curiositat… van dient que aquest home (¿?) ha fet el discutiblement millor disc de l’any… i realment d’originalitat no n’hi falta gens al Untrue (últim disc) de Burial. Com jo, n’estic segur que aquest artista s’ha gravat més de un sample de percussió ell matiex (emperò en millors condicions sonores) ;) No és que el RnB sigui un dels meus estils preferits però l’atmosfera i “soundscapes” musicals d’aquest àlbum són genials!! També està molt bé el seu anterior, Burial.
January 13th, 2008 at 16:07
Primer punt: em sembla sobrevaloradíssim. Estic segur que hi ha d’haver discos com aquest a patades, i des de fa molts anys. El youtube està(va) ple de comentaris de gent que en critica la poca originalitat
Segon punt: L’article del Pais que has citat sembla que dona molta imporancia a fonts d’informació com ara http://www.metacritic.com, és l’única font que es menciona i no té un p#@|€ link. En aquesta web, sense anar més lluny, no hi ha cap referència a discos de Pain of Salvation, Haggard o, per exemple, Venetian Snares.
January 13th, 2008 at 19:50
Que quedi clar que jo tampoc crec que sigui el millor disc de l’any (per això deia “discotiblement” en el meu escrit) i de fet penso que això de elegir millor disc de l’any és un exercici del que no s’en pot treure res de bo a part de que no té sentit comparar pomes amb … castanyes. Escoltar Pain Of Salvation, Dream Theater, Bach, Venetian Snares, Trentmoller o Milles Davies son experiències totalment diferents que encaixen més o menys bé molt en funció de l’estat d’anim i energies mentals que un disposi en un moment donat.
Metacrític sembla que té una selecció àmplia de critics (experts en la matèria) en música i d’altres disciplines i el que han fet és un recompte de les valoracions anuals de tals critics per fer-ne un top 30, això no té perquè tenir cap relació amb un top 30 del que pensa el públic en general però per això potser un bon indicador seria els discs més venuts a Amazon. La selecció la pots trobar en aquest link i veuras que la llista de crítics inclou a gent de The Guardiam, The New York Times, The Wire, Roling Stone, … gent molt variada. Si busques prog-rock en aquestes llistes em temo que no tindras gaire sort en trobar-hi res al igual que no trovaras jazz o clàsica. Totes maneres el fet de que el disc de Radiohead estigui 3er em fa pensar que als critics de bon gust no els falta (sempre prenent el meu propi bon gust com a referència, serà diferent per a cadascú).
En defensa de Buria haig de dir que potser no us sebli gens especial o res que no hagiu pogut sentir, però la veritat es que al igual que Venetian Snares es un pioner dins el seu camp per revolucionar i mesclar estils i idees de gèneres diferents a priori gens propers, Burial també ha aconseguit crear una atmosfera molt molt única tant en el seu primer però soretot en el seu segon album combinant elements de dub, DnB, RnB i efectes molt pròpis en el tractament vocal. Segurament escoltar un sol tema no es un bon exemple de l’experiència que és immergirse i escoltar el seu últim disc de una tirada, destila melancolia misteri i uns paisatges musicals grisos i dificils de descriure. Si es tracta de un tipus de música amb el que un no conecta (i sembla que a més d’un l’aborreix jutjant pel que alguns personatges en forums diuen) que passi pagina i s’escolti algo diferent… amb mi ha connectat.
January 14th, 2008 at 3:21
[…] en aquesta llista i inclouria Burial seguint amb el que els crítics en pensen, pero tècnicment aques es tracta de un descobriment del 2008, així que m’el reservo per la […]