- Professor Rosenkrantz! Professor Rosenkrantz!
- Què?! No t’he dit que no em molestis mentre delinio el futur de la ciència!?
- Però si estava jugant amb la figureta de “Gimli decapita un uruk hai” que li vam regalar el sexenni passat…
- No! Estava traçant un pont per unir el passat i el futur de la ciència. Però això ara és igual. Què passa? Què t’impedeix abandonar el meu despatx d’una vegada?
- Hem rebut això, professor. El calendari de la Universitat d’aquest any.
- A veure, porta cap aquí.

… camina, camina, camina …

- Però què és aixó? És un calendari del 2007! Com ha tardat tan a arribar aquí?
- Això explicaria perquè l’any passat no en vam rebre cap. Possiblement sigui conseqüència de l’efecte 2000.
- Possiblement sigui conseqüència de que el vas deixar sota la pila d’articles per llegir i no l’has trobat fins ara. És què avui han passat a netejar o se t’ha tombat la taula?
- Miri, miri, a l’altra banda té una bonica estampa multiètnica…

- Deixa’m veure aquesta cosa… 20 projectes de cooperació… diu que és del Centre de Cooperació pel Desenvolupament (CCD). Sempre havia pensat que el CCD era una altra cosa_[wp].
- Professor, professor, no li sembla una mica estranya aquesta fotografia?
- Tens raó. Ets un inútil i mai acabaràs la tesi, però tot i això tens raó.
- Gràcies…
- En el primer pla hi ha una dona gorda asseguda a l’esquerra, i dues a la dreta que estan a punt d’atropellar-la.
- Jo em referia a que les pastanagues eren molt brillants.
- Si, això també. La gorda és més brillant i les que caminen són més mat. Això és molt estrany, sembla que estiguin a punt de sobreposar-se…
- La de la dreta porta un nen…
- Mira! Mira aquest vestit amb la meva lupa! Què et suggereix?

- Que està apedaçat? Es dedica a la costura en el seu temps lliure de venedora d’hortalisses?
- Aparta! Deixa’m buscar-ho a Internet.

… tecleja, tecleja, tecleja …

- Sembla que hem trobat el CCD. Quina web més bonica. I ara veig que hi ha una secció anomenada àlbum de fotografies.
- Troba alguna cosa, prof. Rosenkrantz?
- Pel que veig, en el temps lliure organitzen un concurs de fotografia que es diu “Imatges del Sud”. Molt interessant. A veure, any 2003, anys 2004, any 2005 i any 2006. El 2006 és el més obvi, oi?
- Perdoni?
- Tu digues que sí.
- Ah, doncs sí. Sí!
- Vinga, obrim el del 2006!
- Mhua-ha-ha-ha! Què veus aquí a al I PREMI (ex-aequo) “Modalitat Realitat”?
- Oh! Per Sant Jerebot! No és possible!

- Mira, mira la miraculosa multiplicació dels tomàquets verds mutants! Visca la sobrassada! I les xulles! I els botifarrons!

- M’està dient? M’està dient? M’està dient? M’està dient que els cooperants ens enganyen i el món no és més que un gegantí parc d’atraccións on uns pocs escollits juguen seguint els seus designis insondables? Em sembla que ploraré, professor Rosenkrantz.
- No et posis dramàtic, petit saltamartí. Algun dia aprendràs que la realitat no és com la veus sinó com els altres volen que la vegis.
- Però no et preocupis, que gracies a les millores en el photoshop aviat fins i tot serà millor que la de veritat.
- Argh.

This entry was posted Wednesday, January 9th, 2008 at 23:53 and is filed under Cròniques. You can leave a response, or trackback from your own site.