Recentment he descovert Venetian Snares, un geni de la música electrònica que està reinventant gèneres. Per arribar a appreciar la seva genialitat un s’ha d’endinsar al fosc món del D&B, desfer-se dels prejudicis i atrevir-se a escoltar musica díficil, caòtica. Com m’agrada :) Caos i ordre combinats amb una sensibilitat única. Genial.

El meu primer intent seriós cap al Drum & Base va ser ja fa un temps a través de la meva estació de Electrònica a Pandora.com . Allà he fet descobriments impagables i és on vaig coneixer un productor i DJ anomentat Hive del que vaig aconseguir l’album Bedlam (també esconltant a Pandora vaig coneixer per primer cop a Venetian Snares del que fins fa poc només coneixia només un parell de temes recents) No és un tipus de música que posaries en un banquet familiar, però l’album de Hive em va entrar super bé durant sessions pintant amb el photoshop. Impressionant, crec que mai havia pintat més concentrat… i sembla contradictori, però els ritmes spitosos del D&B concentren i et mantenen atent mentre fas alguna activitat a part, com pintar o escriure al blog. El temps passa volant i segurament es perquè acabes per no escoltar activament la música, si no passivament mentre et concentres en l’activitat primera. Ho heu de probar! Després de trobar els moments adecuats per aquest tipus de música a priori poc escoltable, he estat recentment jugant amb software per fer musica electrònica jo mateix fins a fer un primer tema, que per casualtitats del procés de composició que vaig seguir ha resultat ser D&B però més down tempo, a uns 159bpm (el posaré per aquí properament). Però és que a més, buscant tutorials pel Reason (com m’agrada aquest programa) em vaig creuar amb el documental “Notes on Breakcore”… vaya una colla de frikis!!! El breakcore és una evolució del D&B més extrem que mescla elements de Hardcore electrònic. Més heavy que el breakcore no hi ha res, tius… PUNK IS DEAD, LONG LIFE TO THE NEW PUNK (BREAKCORE)!!!! I aquests han estat els factors més importants que m’han introduit i curat del D&B. Intenteu veure les 3 parts del documental, és molt bo! Alguns dels DJ que hi apareixen son la rehostia, i a part de veure un documental dels límits de l’escena underground electrònica funciona també com a documental antropològic, i no va en conya xD (No us perdeu el DJ Scotch Egg i la seva GameBoy…)

Doncs, havent escoltat més d’un album de D&B, superats els prejuddicis i entrant una mica en el rollo, i un cop visitat els extrems més extrems del D&B (el Breakcore), he descobert un dels artistes més estimulants de la musica electrònica -> Venetian Snares, un canadenc provinent del D&B i Breakcore que està redissenyant el seu propi estil i que ultimament investiga amb mecles de breakcore, musica clàssica, jazz i altres anades d’olla que amenacen qualsevol concepte del tempo 4/4. Aquest paio és un pioner, podeu comprovar-ho vosaltres mateixos. Si no us agrada es que no esteu preparats, estimats padawans. Tot arribarà. (No cal dir-ho… però per si de cas: això és música altament experimental)

PD: Pensava que potser m’estava tornant boig amb tot això de Venetian Snares… però recentment he llegit que en John Peel n’era un gran fan, i si el més respectat DJ de la BBC hi esta d’acord, jo ja estic content :)

This entry was posted Thursday, November 15th, 2007 at 3:38 and is filed under Acústica, Música. You can leave a response, or trackback from your own site.