HIC SUNT DRACONES

Primer ho intueix Tolkien,

“Un dragón no es una fantasía frívola. Sean cuales sean sus orígenes, en lo fáctico o en la invención, el dragón en la leyenda es una poderosa creación de la imaginació de los hombres, más rica en significado de lo que su lecho lo es en oro.”

J.R.R. Tolkien – Los monstruos y los críticos

i ens ho confirma Borges,

“Ignoramos el sentido del dragón, como ignoramos el sentido del universo, pero algo hay en su imagen que concuerda con la imaginación de los hombres y así el dragón surge en distintas latitudes y edades. Es, por así decirlo, un monstruo necesario.”

J.L. Borges – Manual de zoología fantástica

Vista la magnitud de les autoritats, haurem de creure que això és veritat i tot.

La criptozoologia_[wp] moderna diu que el drac comú occidental_[wp] té les següents característiques comunes i recurrents.

És criatura malvada però juganera, que parla en versos i endevinalles (riddles and rhymes). Té un punt d’intelectual, arbitrari i diletant. Els dracs són misteriosos i mítics; és probable que s’entretingui jugant amb tu abans de rostir-te.
Una altra característica ben coneguda és que els dracs són sedentaris la major part del temps. I sedentaritzen dormint sobre enormes piles de riqueses que han acumulat al llarg del temps i de les que no en fan res doncs son tremendament avars. Són així els models clàssics de drac com el Fafnir del Cantar dels Nibelungs (o Volsungs: “Fafner went to Gnita-heath, where he made himself a bed, took on him the likeness of a dragon, and lay brooding over the gold.”) o el drac de Beowulf. També el conegut Smaug es comporta així. Curiosament, els dracs col·leccionen peces d’Art (fonamentalment joieria i orfebreria) però no és conegut que en produeixin. Són una espècie estrictament intel·lectual, de manera que necessiten estar en contacte amb alguna altra espècie fabril que transformi tots aquests materials preciosos; per exemple els homes (o els nans o els elfs en funció del continu espaciotemporal en el que prefereixis creure que vius).

En resum, tenim aquestes característiques distintives dels dracs: 1) són humanament incomprensibles, 2) la major part del temps s’estan en un mateix lloc dormint, 3) custodien grans acumulacions de matèria preciosa en repòs.

“Como sabemos, los dragones no existen. Esta constatació simplista es, tal vez, suficiente para una mentalidad primaria pero no lo es para la ciencia.”

Stanisław Lem – Ciberíada

El gran Stanisław Lem_[ff] és el primer a intuir l’estreta relació que hi ha també entre la ciència vulgar i la dracologia. Aquesta relació és la que em porta a adonar-me d’un fet fonamental que en aparença no ha advertit ningú més: que els dracs i els ordinadors són el mateix. Possiblement els dracs de les llegendes tinguessin un origen metafòric en ordinadors reals que van ser enviats al passat mitjançant màquines del temps amb l’objectiu… Per ordinadors em refereixo a qualsevol aparell amb capacitat de càlcul suficient per ser considerat computacionalment complet (per qui això vulgui dir alguna cosa).

Prenguem les tres característiques draconils que he enumerat més amunt. Són exactament les mateixes que tenen els ordinadors o computadores moderns. Un drac i un ordinadors són criatures poderoses, llur completa comprensió cau bastant lluny de les teves possibilitats, però amb molta habilitats és possible substreurel’s alguns fragments del seu fabulós botí. En primer lloc llencen missatges críptics i indesxifrables per a l’usuari(especie d’endevinalles); després el seu processador està de vacances allà dins el seu cau mentre l’usuari escriu o juga al buscamines; i finalment són custodis d’ingents quantitats de matèria preciosa, que no és altra cosa que la informació, de la que només un ínfim percentatge és útil. (I addicionalment poden causar cremades de consideració als seus usuaris.)

I us preguntareu: la informació és poder? és preciosa? I és clar que sí. És d’on emanen el coneixement i la saviesa :-)
Contemporaniament, la informació pren formes com: centenars d’hores de video, milers d’hores de música, milions de pàgines de text, gigabytes de programes, enormes corpus de dades en brut, creixents col·leccions de fotos que cada dia tenen més resolució i menys rellevancia, i aquesta mena de coses.
Però els ordinadors (i usuaris), cauen en el mateix error amb la informació que els dracs amb el tresor: la informació i la riquesa no poden ser exclusivament posseïdes. És matèria que necessita ser produïda, transmesa i consumida per algú. La seva mera acumulació la invalida. És més, la informació, com l’entropia, no es conserva de la mateixa manera que la matèria física (les riqueses sí que ho fan); el món canvia, i si canvia al voltant de la informació estàtica aquesta per el valor i sobretot deixa de ser certa. Deixa de ser informació com a tal en tant que la seva validesa o interpretabilitat desapareixen.

Per cert, als ordinadors se’ls hi pot posar nom; se’ls hi ha de posar nom, és un deure. Especialment si estan en una xarxa. Per exemple, phi2.net és en realitat un nom que et porta a una determinada màquina en algun punt del planeta terra (o no!) que et serveix les pàgines d’aquest magnífic i útil blog. És més fàcil de recordar-ne el nom que no pas el número de telèfon. També és per això que existeixen les guies telefòniques que associen noms amb números. Qualsevol cosa amb interfícies per comunicar-se amb l’exterior a ella sempre tindrà un nom; és totalment necessari. Els dracs, i alguns usuaris, són conscients del poder que tenen noms i de com la referència determina el referent (però això és matèria per un altre dia) i així dracs i ordinadors tenen noms. Encara que últimament a vegades em dona per pensar que al que hauria de posar nom és als discs durs. Però posar nom a les peces de hardware individuals (encara) no té sentit en cap protocol.

Tinc un ordinador que es diu Fafnir (paradigma del guardià sedentari). Tinc un portàtil que es diu Glaurung (per això de que li agradava anar de viatge de tan en tan) i un mòbil anomenat Smaug (aquest, més que córrer, vola). Tots ells guarden gelosament els seus tresors i intenten que no es dilueixin en l’entropia.

Altres noms adequats pels vostres ordinadors serien: Ancalagon, Scatha, Chrysophylax, Gorynych, Níðhögg, Jörmungand, Quetzalcoatl, Qīng Lóng, Eärcaraxë… O també referències genèriques com ara Hydra, Wyvern (Víbria o Vibra), Wyrm, Ouroboros, Tarasca… Un nom especialment adequat per grans clusters és el d’Hydra, un cas particular de la qual podria ser Escila o Scylla.

This entry was posted Monday, October 29th, 2007 at 23:49 and is filed under Epistemologia. Both comments and pings are currently closed.