Un any més, el jurat del premi Nobel de literatura ha tornat a agafar tothom a contrapeu concedint-lo a Doris Lessing. Tot i no haver arribat als extrems absurds ridículs improbables que van ser els premis de Wisława Szymborska, Gao Xingjian o Elfriede Jelinek, sembla que tampoc s’ho esperava gaire gent.

Aquí, en una entrevista al Boston Globe (pag 1, pag 2, també aquest diari suec) efectuada el passat 5 d’agost, el perdiodista li va preguntar això:

Why do you think you haven’t won a Nobel Prize?

Al que ella va respondre:

There is something hidden here. At a big evening party in Sweden, back when my Swedish publisher was alive, a little gray chap from the Nobel Committee sat down beside me and said: “You’ll never win the Nobel Prize. We don’t like you.”

It was so graceless. What was I to say? I didn’t say anything. I’ve never found out why they don’t like me.

M’encanta quan parla del “petit homenet gris del Comitè”. És que només faltava que li enviessin un cap de cavall!!!

Tothom sap que el Nobel es dona a) per estranys motius polítics que ningú compren completament i que b) no el guanyarà mai un escriptor de gènere. On gènere vol dir, per exemple, allò que els freaks anomenen ciència-ficció o qualsevol cosa sospitosament fictícia. Sense anar més lluny, el 2006 Stanisław Lem_[ff] va morir sense un Nobel com tampoc el van guanyar mai J.L. Borges o Italo Calvino.

Doncs aquí està la cosa més sorprenents de totes. Doris Lessing té, com a mínim, aquestes obres:

• Una pentalogia de ciència-ficció anemenada Canopus in Argos: Archives (Canopus en Argos: Archivos) amb els títols: Shikasta, Los matrimonios entre las zonas tres, cuatro y cinco, Experimentos sirianos, The making of the representative for planet 8 i The sentimental agents (1979-1983).
• Més ciència-ficció ficció especulativa (com diria l’editor) a Instrucciones para un descenso al infierno (1985).
• Segons diu a l’entrevista, la seva propera novel·la, The Cleft, és una nova especulació:
  

  Her new novel, “The Cleft” — allows Lessing to examine the effects of climate change (here called “the Noise”) on our species, along with issues of memory and oral narrative.

  “The Cleft” takes up the idea that eons ago the human race consisted entirely of women (”Clefts”), who, for unknown reasons, suddenly started giving birth to boys (first called “Monsters,” later “Squirts”). The advent of boys was, for the immemorial Old Shes, calamitous, and a catalyst for rapid social transformation. The ancient annals of this transformation were brought, during the reign of Nero, to a Roman senator who edited them, sometimes adding Squirt-centric commentary.

• A més, també declara que està escrivint una nova novel·la que tindrà una pinta d’ucronia bastant difícil de dissimular:
  

  A novel called “Alfred and Emily.” I turned it in last November. My idea was to abolish World War I. My parents had a very bad time in the First World War. My father was called up to fight, and had a bad breakdown. I wanted to give my parents the kind of lives they would have had if there had been no war. It gave me great pleasure to do that.
  […]
  Think about that: If there was no World War I, there would be no Russian revolution, no Hitler, no Mussolini, no Holocaust. Europe would be unbelievably wealthy.

Gràcies a aquesta meravellosa utopia proporcionada per l’associació gangsteril coneguda com Fundació Nobel, ens trobem que editorials com Minotauro i Ultramar tenen premis Nobel en el seu catàleg!

This entry was posted Sunday, October 14th, 2007 at 12:41 and is filed under Literatura. You can leave a response, or trackback from your own site.