Si no vau aconseguir percebre les estereografies de fa dos posts no us hi esforceu massa amb aquest video perqué és bastant més díficil, de fet és per experts. És només una prova de concepte que preten mostrar que és factible gravar video en estereo i reproduir-lo sense masses problemes (em vaig posar a gravar “ahir” després de veure The Proposition, passades la 01h00 de la nit, i vaig acabar a les tantes de muntar l’arxiu en Flash, però tot per culpa dels problemes infinits de convertir els formats de video 3GP -> AVI). Doncs la dificultat principal resta en la falta de medis:

Un anàlisi ràpid dels problemes derivats de la falta de medis:

• La sincronització dels videos està feta a ull, no vaig utilitzar cap claqueta ni cronòmetre digital
• Les imatges per segon (frames per second o fps) que un telèfon com el Sony Ericsson P990 captura deixa molt que desitjar. Això fa que els dos videos tinguin una certa intermitència que es fa algo desagradable
• La desalineació de les càmeres, encara que sigui mínima anula quasi completament l’efecte 3D, sobretot en el plà vertical
• El pitjor però, és que el telèfon dret pateix interrupcions en el video que molesten molt i distreuen l’efecte 3D

Vaig gravar uns 5 minuts de material dels quals 3,5 van sortir desaliniats verticalment. En la resta la càmera dreta patia moltes interrupcions. Tot plegat ha fet que els millors 16 segons siguin algo difícils de contemplar però tot i així, amb una mica de paciència (i molta pràctica en les estereografies fixes), es pot apreciar força bé l’efecte 3D i si pareu atenció, hi ha un cable gris tirat per la taula que mola molt! Nota: per enfocar heu de seguir les instruccions en el post de Stereografies, i veure un sol punt vermell… fàcil!

Una de les coses que més m’agrada de les estereografies és com en nostre cervell convina la informació dels dos canals per produir una imatge de molt més alta resolució que en les originals! I convinat amb la millora de resolució de les imatges en moviment de un video, la resolució resultant final (la percebuda) és anys llum de la de les imatges originals del video vistes en fixe i per separat. És un fenomen que es coneix per super-resolució que certs algoritmes de processat de imatge utilitzen per augmentar la resolució de videos o imatges fixes a partir de videos. Recordo que els de la NASA van haver de utilitzar aquestes tècniques per analitzar els problemes de pèrdues de làmines de protecció tèrmica durant els llençaments del Challenger (o Columbia, o ves a saber com es deia, em fa mandra buscar-ho x).

N’estic segur que hi ha d’haver gravacions de video en estereo més professionals que aquesta penjades per internet, faré una investigació a veure si trobo algo interessant :)

This entry was posted Saturday, July 21st, 2007 at 14:12 and is filed under Cinema, Ciència i Tecnologia, Fotografia, Stereography. You can leave a response, or trackback from your own site.