Gràcies a la globalització la gent comença a saber més llengües. Gràcies a la globalització i a Internet hi ha cada volta més gent bilingüe, trilingüe o, fins i tot, tetralingüe. O com a mínim amb coneixements avançats de diverses llengües. Això ens depara un futur esplendorós per la cabalística verbal translingüística friqui-recreativa.
Posaré ara un exemple concret d’això al que em refereixo. Prové d’un friqui avançat al seu temps, el gran Vladimir Nabokov. En la seva espectacular novel·la Fuego pálido, Nabokov cita una anècdota d’un diari rus que diu així: en una notícia de portada un periodista volia parlar de la corona que el Tsar de Rússia portava al cap, objecte que en rus es diu “korona”. Tanmateix, una errata va convertir la paraula “korona” en “vorona”, que vol dir ‘corb’. Al dia següent es va publicar una nota esmenant l’error. Però hi havia un nou error! Aquest cop la “vorona” s’havia rectificat per “korova”, que vol dir ‘vaca’.
L’anècdota seria massa trivial si no fos per l’afegit de l’element friqui-cabalístic, que és el següent: les paraules ‘corona’, ‘corb’ i ‘vaca’, que en rus s’escriuen “korona”, “vorona” i “korova” i només es diferencien per una sola lletra, es poden traduir a l’anglès com “crown”, “crow” i “cow”, que també es diferencien per una sola lletra. O sigui, és un joc de paraules translingüístic; conserva les característiques sintàctiques i el significat en dos idiomes. És una traducció completa.

Seguint aquest camí em proposo assajar amb d’altres aspectes del translingüisme. Per exemple la rima. Podem trobar grups de paraules que, amb idèntic significat tinguin rima en més d’un idioma? I si ho combinem amb el conegut art de la traducció de frases fetes no seria encara més interessant? Provem-ho! Prenguem la frase “Y con esto y un bizcocho hasta mañana a las ocho”. És una frase graciosa perquè conté una rima entra les paraules “ocho” i “bizcocho”. És una rima exhaustiva, ja que “ocho” està totalment contigut a “bizcocho”, però una rim al cap i a la fi.
Algun mecanisme de l’evolució lingüística va prefixar que en castellà els conceptes “ocho” i “bizcocho” havien de rimar i així ho fan en l’actualitat; la pregunta extra és aquesta: aquest fet és fruit de la casualitat? o hi ha alguna raó d’arrel semàntica que ho justifica?
Ara provem de traduir la frase a una llengua amb familiaritat propera, per exemple, el català. Una traducció possible de la frase feta és “Amb això i un bescuit, fins demà a les vuit”. Com es pot apreciar, en la traducció les paraules ‘vuit’ i ‘bescuit’ tenen rima consonant. El concepte és exactament el matix en català i castellà: pa cuit dues vegades per fer-lo més durador o també un pastís fet amb farina, sucre i ous. Però aixó no deixa de ser una casualitat entre dues llengües de familiaritat propera, oi? Potser no. I si trobéssim més casos de rima entre vuit i bescuit què significaria?
En anglès, segons l’OED, una de les accepcions de la paraula “cake” és també la de pa cuit dues vegades per fer-lo més durador. Possiblement l’equivalent cultural i ideològic del nostre bescuit, per tradició històrica, sigui el “plum cake”. Donat aquest fet podem escriure la frase “And with this and a plum cake see you tomorrow at eight”. On veiem que “eight” i “cake” també rimen (segurament per causa del great vowel shift_[wp]) i es conserva totalment el significat de la frase.
Hi ha alguna necessitat semàntica que ho impulsi? Ocho, eight, vuit. Bizcocho, cake, bescuit. Korona, vorona, korova. Crown crow cow?
Deixaré oberts aquests enigmes friqui-cabalístics per explorar una via superior d’integració interidiomàtica, la combinació de diverses llengües dins d’un mateix acte de friqui-cabalisme.

Un dels exercicis favorita dels cabalistes verbals és la construcció de palíndroms. És tot un clàssic entre els qui agraden de jugar amb les paraules. No em posaré a parlar ara del món dels palíndroms, doncs la seva història és llarga i ample i plena de grans noms (per exemple, busqueu per Juan Filloy).
El palíndrom translingüístic perfecte seria aquell que el seu revessat diu el mateix que l’original però traduït a una altra llengua. De forma trivial es podria convertir en un palíndrom convencional pel mètode de concatenar el text original amb el seu revessat, però això és irrellevant. No puc donar exemples d’aquests “palíndroms” perfectes, i sospito que només poden existir entre llengües de familiaritat molt propera; però en aquest cas potser les dues frases serien completament iguals i ja no tindria cap gràcia especial.
El més semblant que he obtingut fins ara a un palíndrom translingüístic són frases que tenen sentit en dos idiomes, però sense equivalència semàntica. Per exemple la frase “mai nevarà”, el seu revessat es llegeix en anglès com “A raven I am”, amb un significat completament diferent. Com ja hem dit, de forma trivial es pot convertir en un palíndrom per concatenació: “A raven I am, mai nevarà!”. Com es pot veure, ara és un palíndrom ortogràfic però no pas fonètic. En aquest sentit la llengua anglesa dona més joc que les llatines per la seva exòtica duplicitat vocàlica.

I fins aquí la meva contribució al friqui-cabalisme translingüístic. Com diu la dita: Qui vulgui peix, que es mulli el cul.

This entry was posted Tuesday, February 27th, 2007 at 0:36 and is filed under Literatura. You can leave a response, or trackback from your own site.