Al tren m’he trobat amb una imatge singular.
En el seient a l’altra banda del passadís un home llegia un llibre. Jo també llegia, concretament, un exemplar del “Memorias encontradas en una bañera” de Stanislaw Lem. A l’asseurem m’he fixat accidentalment que en una de les seves pàgines apareixia un pentagrama. Amb una mica d’habilitat m’he inclinat per poder-ne llegir el títol. A la portada només hi he pogut distingir “Beethoven” i, per la profusió de ‘w’ i ‘h’, sospito que la resta era en anglès o alemany. He deduït que era un complex estudi/tractat sobre l’obra de l’insigne compositor alemany i m’he submergit en la meva lectura.
La meva sorpresa ha vingut quan, al tornar a apartar la vista del meu llibre, he vist com l’home, després de mirar-se pensativament la pàgina uns instants i posar cara de contrarietat, obria la seva motxilla, n’extreia un gruixut volum i en passava les pàgines amb afició. L’enorme volum contenia ni més ni menys que les partitures senceres de les simfonies #1,2,3 i 4 de Beethoven.

Quin crac. Jugon! Jugooooon!!!

This entry was posted Monday, April 18th, 2005 at 12:00 and is filed under Cròniques. You can leave a response, or trackback from your own site.