Animació canadenca moooolt cachonda :D

Podeu descarregar-vos tot el disc a Bandcamp i comentar-lo a Last.fm. Espero que alguna de les fricades us agradi :D

Una altre film d’animació en 3D que promet… Els paisatges son genials i m’agrada molt el disseny de personatges, han sapigut humanitzar-los sense sacrificar gaire l’estil realista dels mussols, òlives i gran ducs! :)

No havia rigut tant al cinema des de fa temps!! Lascars va començar com a curts animats de menys de 10 minuts, es va convertir en una sèrie amb dues temporades ja, i arra arriba la pel·lícula! Si algun dia arriba prop de vosaltres no us la perdeu per res del món :D

Brillant!

La millor crítica d’Avatar fins al moment sense dubte! Segons diuen la majoria de hits al youtube venen de Nova Zelanda, tot fa pensear que els culpables d’aquest video siguin la pròpia gent de Weta Digital i no seria d’estranyar ja sembla que han utilitzat la mateixa tecnologia de captura d’actuació que en la pel·lícula ;)

A veure quan surt el super disc de Noisia!! Aquesta gent son uns cracs del disseny de so a part de ser uns pioners del DNB/Dubstep :) Aquest no és dels temes seus que més m’agradi (prefereixo Desception o Stigma, els teniu al seu myspace) pero aquest video es suficientment especial com per no posar-lo aquí. Superelectric és l’estudi que s’ha currat la part gràfica, que aviso: pot ferir sensibilitats, és bastant gore cap al final! HHehehe.

Sorprenent xerrada d’en Bill Gates feta aquest mateix Febrer. M’agrada perquè aquest home és tot pragmatisme! I no és fàcil simplificar i sintentizar la informació per fer-la entenedora i apta per a tots els públics tal com ho fa. Cada vegada li tinc més respecte :) Si teniu problemes amb el vide saqui sota, podeu anar a la pagina de TED.

Pels interessats: he trobat algo més de infomració sobre Terragen aquí.
I aquí també he trobat algo més sobra la ciència radera d’aquesta innovadora tecnologia.

Fa temps que em temia que haguessin pugut desapareixer. Temia que haguessin plegat els faristols, donat les americanes a caritat, cremat els papers i s’haguessin retirat a viure la vida. Que bonic és viure… bé. Temia que mai més els veuria recitar en directe i hauria de conformar-me amb reescoltar-ne una gravació en caset datada de l’any 94 que amb molta sort vaig aconseguir baixar-me d’internet a principis d’aquest mil·lenni. També feia molts anys que no en verificava la total inexistència de videos a youtube i d’altres protocols del submón digital.

Però resulta que no, no patiu.

Aparentment Accidents Polipoètics segueix en funcionament. Segueixen administrant polipoesia al públic desprevingut, segueixen conferenciant contra el sistema, segueixen idiotitzant pollastres. Per una banda continuen tenint una històrica pàgina web pròpia que és ridículament retro i està allotjada en un d’aquells hostings gratuits que tan de moda estaven a finals dels 90. Té contingut descatalogat i noticies desfassades. És molt adient a la seva estètica recombinatòria. Però per altra banda i com a novetat ara també tenen un blog i tot! I sembla que l’actualitzen més o menys una vegada a l’any (última actualització Octubre del 2009, caldrà esperar una mica més per la del 2010).

Addicionalment, he localitzat actuacions ja passades al Harlem Jazz club de Barcelona i també en altres paisos. Per tan és que segueixen en actiu. L’únic problema estriba en saber on segueixen en actiu.

Per qui no sàpiga quí són els Accidents Polipoètics, que esperi una mica encara. Per qui no sàpiga què és la polipoesia en general, aquí li deixo un text teòric: “Què és la polipoesia?” (Xavier Sabater, Revista Intermedia, Universitat de Belles Arts, Barcelona 1990). Alguns passatges interessants:

Debemos empezar diciendo que prácticamente desde siempre, la poesía ha estado en crisis, sobreviviendo en círculos espirituales cerrados. Aunque esto también ocurre en cualquier otra parcela creativa y lo podemos considerar normal.

La crisis de los ochenta, es muy triste y al mismo tiempo, poco complicada. Ocurre, a fin de cuentas, que los poetas no saben conectar con la realidad: sus poéticas resultan demasiado intelectuales y literarias, absurdamente postmodemistas y, por descontado, nadie les hace caso. Así son las cosas en este país.

Segon miracle del dia: sortim de la crisi. També n’hi ha videos a youtube :-)

En directe al cccb l’any 2004.

Videopoema Mas Triste Es Robar. Genial el muntatge. M’encanta.

 
 
 
I…
 
 
 
per acabar…
 
 
 
Bonus Track! El pària de la poesia Jesus Lizano al programa de Sánchez-Dragó declamant les seves coses. Vaig veure-ho en directe quan era petit :’-)

Heu de veure aquest documental, és una obligació!! Està nominat a millor documental als Oscars, pero no és per això que us obligo. A part de ser original en la forma d’estar presentat i editat, posa en evidència una injustícia animal de proporcions gegans amb conceqüències humanes… i els mes perspicaços estareu pensant… “justícia animal”, si…, juxtaposició amb límits borrosos on es necessari que els “bichos” siguin sensibles i autoconcients per poder parlar de justícia, pero es que en aquest cas estem parlant de dofins, possiblement l’animal més intel·ligent del planeta (humans inclosos). Però no es queda aquí, de fet el documental és a més testimoni de una batalla personal i tràgica de l’entrenador del Flipper i el seguiment d’una expedició quasi militar per exposar mundialment el problema… blah blah blah… no us dic mes! Amb tot, tranquils que s’han estalviat les imatges més cruels i la narració i els fets de l’expedició a vegades es fan còmics, i aixó la fa més facil d’empassar. Recomanada! Més info a i trailer a www.thecovemovie.com

Genial curt de mariners i les seves companyes dirigit per Eléa Gobbé-Mévellec (Via Catsuka)